{"id":11391,"date":"2019-03-11T13:15:27","date_gmt":"2019-03-11T13:15:27","guid":{"rendered":"https:\/\/cafecrem.shortcode.es\/2019\/03\/11\/la-lluita-dun-espanyol-per-recuperar-el-millor-cafe-del-mon\/"},"modified":"2019-03-11T13:15:27","modified_gmt":"2019-03-11T13:15:27","slug":"la-lluita-dun-espanyol-per-recuperar-el-millor-cafe-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/la-lluita-dun-espanyol-per-recuperar-el-millor-cafe-del-mon\/","title":{"rendered":"La lluita d?un espanyol per recuperar el millor caf\u00e8 del m\u00f3n"},"content":{"rendered":"<div class=\"voc-height-auto\"><a href=\"http:\/\/cafecrem.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/untitled.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-8049\" src=\"http:\/\/cafecrem.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/untitled-300x185.png\" alt=\"\" width=\"443\" height=\"273\"><\/a><br \/>\n<noscript><img decoding=\"async\" src=\"\/\/static2.diariovasco.com\/www\/multimedia\/201903\/10\/media\/cortadas\/montaje-cafe-ke4E-U70865943485omH-624x385@Diario%20Vasco.jpg\" alt=\"Un jove jornaler haiti\u00e0 somriu a la c\u00e0mera en plena collita. \"><\/noscript><\/div>\n<p>Un jove jornaler haiti\u00e0 somriu a la c\u00e0mera en plena collita.<\/p>\n<h3 class=\"voc-link-related\"><\/h3>\n<div class=\"voc-detail-header\">\n<h2>A Barahona plovia caf\u00e8 al camp fins que les plagues i la crisi de preus van arru\u00efnar la seva economia. Un catal\u00e0 s&#8217;ha proposat tornar a produir en aquest rac\u00f3 de la Rep\u00fablica Dominicana els millors grans del m\u00f3n <\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"voc-author-timesocial voc-author-timesocial--100vw\">\n<div>\n<div class=\"voc-author-info\"><a class=\"voc-author\" title=\"GUILLERMO ELEJABEITIA\">GUILLERMO ELEJABEITIA<\/a><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>\u00abUn caf\u00e8 sol, per favor\u00bb. Triem el bar de la cantonada, el m\u00e9s proper a la feina o el que t\u00e9 el cambrer m\u00e9s simp\u00e0tic, apurem la tassa en un parell de glops i seguim amb la nostra rutina, per\u00f2 generalment ens porta sense cura l&#8217;origen o la qualitat del que acabem de consumir. Tot i que prenem m\u00e9s de 1.200 tasses anuals, <strong>el caf\u00e8 continua sent un gran desconegut. <\/strong>Hem viatjat a una de les regions amb m\u00e9s tradici\u00f3 cafetalera del Carib per descobrir qu\u00e8 hi ha al fons d&#8217;una tassa de caf\u00e8.  <\/p>\n<p>\u00abUn caf\u00e8 sol, per favor\u00bb. Estem a <strong>Barahona<\/strong>, al sud de la<strong> Rep\u00fablica Dominicana<\/strong>. Els carrerons del mercat bullen com una cafetera, per\u00f2 el beuratge que serveixen no \u00e9s gaire bo; est\u00e0 fet amb les restes que no arriben a la qualitat per ser exportades. Entre parades de verdura, piles de carn cobertes de mosques, fragants peixos i fins i tot medicines venudes a granel, es colen desenes de motos. Com la vida aqu\u00ed, s&#8217;obren pas despreocupats, per\u00f2 no deixen de veure&#8217;s embolicats en accidents.    <\/p>\n<p>Tot just es veuen turistes. Les platges de la regi\u00f3 d&#8217;Enriquillo mai no han estat bones per al bany, per\u00f2 <strong>les seves valls s\u00f3n f\u00e8rtils<\/strong>.Fins fa no tant el camp donava menjar a la poblaci\u00f3 amb certa comoditat. Bananes, canya de sucre i <strong>caf\u00e8<\/strong>, mucho caf\u00e9. S&#8217;explica que <strong> \u00ables condicions eren tan bones que a la gent gaireb\u00e9 no calia tenir cura de les plantacions\u00bb<\/strong>. Als 80, nom\u00e9s l&#8217;entorn de Barahona exportava a l&#8217;any gaireb\u00e9 180.000 quintals de caf\u00e8 (a 46 quilos el quintal). El 2018 no van arribar a 22.000 a tot el pa\u00eds. Qu\u00e8 ha passat?       <\/p>\n<div class=\"voc-detail-summary\">\n<p>La majoria dels recol\u00b7lectors s\u00f3n haitians que fugen del caos al seu pa\u00eds<\/p>\n<\/div>\n<p>Bona part de culpa la t\u00e9 <strong>la roya, un fong que destrueix les fulles del cafeto<\/strong>i porta delmant la producci\u00f3 de Centream\u00e8rica des dels anys 90. El 2010 es va declarar un nou brot de la plaga, cada cop m\u00e9s virulenta pels efectes del canvi clim\u00e0tic. <strong> L&#8217;especulaci\u00f3 sobre els preus internacionals va fer la resta.<\/strong> El 2001 la lliura de gra va arribar a valer 0,41 d\u00f2lars, insuficients per cobrir els costos de producci\u00f3, i milers de fam\u00edlies van abandonar els cafetals rumb a l&#8217;est per buscar-se la vida amb el turisme. Actualment el preu torna a estar per sota d&#8217;un d\u00f2lar i de nou ha enc\u00e8s les alarmes al sector. <\/p>\n<p>\u00abUn caf\u00e8 sol, per favor\u00bb. Ens trobem a Polo, una petita localitat al peu de la Serra de Bahoruco, poblada per petits caficultors. A la carretera es veuen algunes piles de gra que els recollits m\u00e9s modestos posen a assecar sobre l&#8217;asfalt, \u00abamb l&#8217;esperan\u00e7a que el tr\u00e0fec dels cotxes acceleri el proc\u00e9s\u00bb, explica Jos\u00e9 Miguel Medina, responsable de la r\u00e0dio local. Necessiten diners r\u00e0pids. \u00abPolo era ric i ara viu subsidiat pel govern, s?ha convertit en un dels municipis m\u00e9s pobres del pa\u00eds\u00bb, lamenta l?alcaldessa Danilsa Cuevas. Els productors que queden s\u00f3n m\u00e9s grans, el 75% no t\u00e9 t\u00edtols de propietat i l&#8217;acc\u00e9s al cr\u00e8dit \u00e9s una quimera. Sense cura ni control de plagues, la productivitat \u00e9s irris\u00f2ria.      <\/p>\n<h3>Finques embruixades<\/h3>\n<p>Per\u00f2 hi ha un grapat de finques que produeixen cada dia m\u00e9s. \u00abEls ve\u00efns diuen que tenim un bac\u00e0, una mena de pacte amb el diable\u00bb, fa broma <strong>C\u00e9sar Ros<\/strong>. Aquest <strong>mestre cafeter catal\u00e0<\/strong> \u00e9s n\u00e9t del fundador de la barcelonina Cafecrem, avui integrada al grup de distribuci\u00f3 Costa Brava, i fa una d\u00e8cada que est\u00e0 instal\u00b7lat a la regi\u00f3 intentant treure el m\u00e0xim partit a alguns dels seus millors paratges. Produeix un caf\u00e8 d&#8217;especialitat, a partir de varietats aut\u00f2ctones i de manera artesanal, \u00abcosa que resulta tres vegades m\u00e9s car i menys productiu\u00bb, per\u00f2 racionalitzant la collita i impulsant tasques senzilles com la poda, el desherbatge o l&#8217;aixecament d&#8217;ombra aconsegueix obtenir l&#8217;equivalent a unes 45 tasses per planta.   <\/p>\n<p>Molts volen treballar per a ell. El jornal a les finques de la companyia es paga al mateix preu que la resta -100 pesos (2 d\u00f2lars) per cada llauna de 20 litres de fruit recollit- per\u00f2 aqu\u00ed les plantes estan molt m\u00e9s carregades. Al final del dia, els recol\u00b7lectors es reuneixen al batey per lliurar la collita. La majoria s\u00f3n haitians que creuen la frontera per fugir del caos en qu\u00e8 est\u00e0 sumit el pa\u00eds des de fa d\u00e8cades. Esperen pacientment que el cap de camp examini cada sac amb una rudiment\u00e0ria taula de defectes. Si de la mostra de 50 baies, m\u00e9s de 5 en tenen falta, hauran de buidar la bossa per eliminar els grans verds o sobremadurats, abans de tornar a passar l&#8217;examen. Josefa somriu. Mai falla i \u00e9s sempre la que m\u00e9s collita, per aix\u00f2 els seus companys li diuen &#8216;la milion\u00e0ria&#8217;. Les mans curtides saben triar b\u00e9. Val m\u00e9s, si vol tirar endavant el seu rosari de fills.        <\/p>\n<p>\u00abUn caf\u00e8 sol, per favor\u00bb. Acabem de dinar a la factoria on arriba cada dia la producci\u00f3 de les finques que gestiona Cafecrem. Ros i el seu equip han desenvolupat un proc\u00e9s semiartesanal que els permet aprofitar la dol\u00e7or natural de la polpa per obtenir un caf\u00e8 que pr\u00e0cticament no necessita sucre. Melut l&#8217;anomenen i consisteix a posar el fruit a remull durant 16 hores perqu\u00e8 s&#8217;inici\u00ef la fermentaci\u00f3, aconseguint que la polpa s&#8217;adhereixi al gra, que despr\u00e9s es deixa assecar sota ombra a llits africans durant m\u00e9s d&#8217;un mes. Despr\u00e9s de la classificaci\u00f3 per mides i un darrer garbell que fa gra a gra un grup de dones de la zona, el resultat a la tassa \u00e9s un caf\u00e8 \u00abamb molt de cos, acidesa marcada per\u00f2 molt equilibrada i notes de caramel\u00bb, explica el mestre cafeter al llarg d&#8217;un tast en qu\u00e8 arriba a tastar m\u00e9s d&#8217;una vintena de mostres. Infusionat lentament i servit en copa per apreciar els matisos, l&#8217;experi\u00e8ncia no s&#8217;assembla gens a esgotar una tassa en dos glops colzat a la barra d&#8217;un bar.     <\/p>\n<p>Dues setmanes despr\u00e9s del viatge, reconec en una cafeteria de Barcelona el logotip de l&#8217;empresa que va fundar l&#8217;avi de C\u00e8sar i van a la mem\u00f2ria les mans adobades de Josefa, la brillantor als ulls de Jos\u00e9 Miguel o el somriure d&#8217;aquell haiti\u00e0 que il\u00b7lustra aquestes l\u00ednies i que vaig oblidar preguntar-ne el nom. \u00abUn caf\u00e8 sol, per favor\u00bb. <\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Per a m\u00e9s informaci\u00f3:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.diariovasco.com\/sociedad\/viaje-fondo-taza-20190311093750-ntvo.html\">https:\/\/www.diariovasco.com\/sociedad\/viaje-fondo-taza-20190311093750-ntvo.html<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ideal.es\/sociedad\/viaje-fondo-taza-20190310085703-ntvo.html\">https:\/\/www.ideal.es\/sociedad\/viaje-fondo-taza-20190310085703-ntvo.html<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un jove jornaler haiti\u00e0 somriu a la c\u00e0mera en plena collita. A Barahona plovia caf\u00e8 al camp fins que les plagues i la crisi de preus van arru\u00efnar la seva economia. Un catal\u00e0 s&#8217;ha proposat tornar a produir en aquest rac\u00f3 de la Rep\u00fablica Dominicana els millors grans del m\u00f3n &nbsp; GUILLERMO ELEJABEITIA \u00abUn caf\u00e8 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10235,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[316],"tags":[354,317,375,362,353,361],"class_list":["post-11391","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-barahona-ca","tag-cafe-ca","tag-catalunya","tag-historia-ca","tag-mieludo-ca","tag-republica-dominicana-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11391","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11391"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11391\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10235"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cafecrem.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}