<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/cafecrem.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/918519-600-338.jpg\")
<\/a>Una treballadora recull caf\u00e8 a la Rep\u00fablica Dominicana. IKER MOR\u00c1N<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Per a la majoria \u00e9s el ritual de cada mat\u00ed. O una tassa m\u00e9s o menys bona o cara a la cafeteria del barri o en aquest nou local de caf\u00e8 d’especialitat on tenen cura dels detalls i el tiquet es multiplica. Per\u00f2 darrere d’aquest gest quotidi\u00e0 hi ha una de les begudes m\u00e9s consumides del m\u00f3n, motor econ\u00f2mic de molts pa\u00efsos i un gra el preu del qual es cotitza a la borsa de futurs de Nova York. <\/p>\n
Per\u00f2 tot aix\u00f2 sembla quedar molt lluny mentre veiem Josefa, una treballadora haitiana, recollir caf\u00e8 a les plantacions de l’empresa espanyola darrere de la marca Caf\u00e8 Crem, a la prov\u00edncia de Barahona de la Rep\u00fablica Dominicana. Els resorts tur\u00edstics i les platges plenes de turistes s\u00f3n a uns centenars de quil\u00f2metres, per\u00f2 a milions de quil\u00f2metres econ\u00f2micament parlant. <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n Ella s’ha convertit en la millor recol\u00b7lectora de la companyia i avui guanyar\u00e0 uns 24 d\u00f2lars per les 12 llaunes -cadascuna d’uns 20 quilos- que recollir\u00e0 al llarg de la jornada. Cobren 100 pesos per llauna recol\u00b7lectada, per\u00f2 per si el dia es d\u00f3na malament l’empresa assegura 200 pesos com a m\u00ednim als treballadors que, en plena temporada, treballen a les diferents plantacions de la companyia. <\/p>\n Algunes en propietat, d’altres arrendades, per\u00f2 en totes una caracter\u00edstica comuna: el seu aspecte gaireb\u00e9 agrest i integrat a l’espectacular natura d’aquesta zona. \u00c9s part de l’aposta pel caf\u00e8 d’especialitat, on prima qualitat davant de quantitat<\/strong>. En el cas dels cafetals m\u00e9s comercials, l’habitual \u00e9s arrasar el camp, plantar de zero i tecnificar-lo molt m\u00e9s. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La producci\u00f3 \u00e9s tres vegades menor, per\u00f2 es paga tres vegades m\u00e9s, ens resumeix C\u00e9sar Ros, responsable de la companyia i que segueix el dia a dia de cada finca, des de la sembra a la recol\u00b7lecci\u00f3 i tast dels grans. A m\u00e9s, el caf\u00e8 d’especialitat t\u00e9 unes fluctuacions de pes menors que el comercial, la variaci\u00f3 del qual pot rondar el 35%, fruit de l’especulaci\u00f3 bors\u00e0ria<\/strong> al voltant d’aquest producte. <\/p>\n <\/p>\n “Tothom guanya” <\/strong><\/p>\n Acabada la jornada (de 7 a 2 del migdia, 6 dies a la setmana), de cada llauna se selecciona una mostra de 50 grans, i si hi ha menys de 5 defectes (com grans verds), al sac. Un proc\u00e9s tan artes\u00e0 i manual com el que s’anir\u00e0 repetint en molts dels passos que acaben amb els sacs de caf\u00e8 en un vaixell dest\u00ed a Espanya o altres mercats on s’exporta. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n “El caf\u00e8 \u00e9s un producte democr\u00e0tic, guanya tothom, des d’on el recull al que el ven”<\/strong>, apunta Benjam\u00ed Toral, caficultor i enginyer expert en caf\u00e8. Com nouvinguts, resulta impossible no pensar en la difer\u00e8ncia que en aquest repartiment hi ha entre Josefa i els que el torren, venen, o els locals on el serveixen. <\/p>\n D’aquesta riquesa local que aporta el caf\u00e8 tamb\u00e9 en parlem amb Danylsa Cuevas, l’alcaldessa de Polo, localitat epicentre d’aquest ren\u00e9ixer cafeter dominic\u00e0. No hi ha xifres concretes sobre el percentatge del PIB que va arribar a suposar el cultiu fa anys, per\u00f2 ella sap millor que ning\u00fa que l’abandonament dels cafetals despr\u00e9s de la plaga de rovell fa uns 20 anys va suposar un descens a la poblaci\u00f3. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Ara, el pa\u00eds que va passar de ser exportador a haver d’importar caf\u00e8 del Brasil o el Vietnam, t\u00e9 un pla de recuperaci\u00f3 dels cultius<\/strong> i un objectiu que sona ambici\u00f3s: dels modestos 100 o 200.000 quilos anuals es vol passar a 60 milions de quilos. Problemes? Molts, comen\u00e7ant per la manca de relleu generacional en un ofici en qu\u00e8 l’edat mitjana s\u00f3n gaireb\u00e9 60 anys. <\/p>\n M\u00e8tode Melut<\/strong><\/p>\n “Tant de bo que plogui caf\u00e8 al camp”, canten els nens d’una petita escola a prop de la finca La Lanza per rebre els visitants espanyols que recorden llavors que Juan Luis Guerra \u00e9s, efectivament, dominic\u00e0. I que el caf\u00e8, per ara, no plou. <\/p>\n L’empresa col\u00b7labora en algunes de les infraestructures de les humils escoles p\u00fabliques repartides per la zona i on s’escolaritza -\u00e9s requisit obligatori per treballar a la companyia, ens expliquen- als fills de molts dels recol\u00b7lectors i obrers de la factoria on es processa el gra.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La qualitat del caf\u00e8 \u00e9s un tema complex, que dep\u00e8n de massa variables. Des de la varietat, a les condicions de cultiu, el moment de la recollida i, per descomptat, el tractament del gra abans del torrat. <\/p>\n La marca de la casa \u00e9s l’anomenat proc\u00e9s Mieludo, una variant del sistema de benefici humit que submergeix els grans per fermentar-los en aigua, i que permet extreure millor tots els matisos i aromes del muc\u00edlag, la carn dins de la baia.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s es despulpa i passa al proc\u00e9s d’assecament. Encara faltar\u00e0 espellofar el gra per retirar el pergam\u00ed del caf\u00e8, i un \u00faltim proc\u00e9s de cribratge manual que retirar\u00e0 els grans imperfectes. Un treball que fan majorit\u00e0riament dones i que torna a sorprendre per l’artes\u00e0 del proc\u00e9s, encara que la tra\u00e7abilitat de cada lot est\u00e0 m\u00e9s que assegurada. <\/p>\n El Mieludo \u00e9s un proc\u00e9s for\u00e7a m\u00e9s complex i llarg que el tradicional, amb una durada mitjana de 40 dies davant dels 8 o 9 dies que sol necessitar el caf\u00e8 comercial per processar-se i assecar-se.<\/strong> L’objectiu \u00e9s gaireb\u00e9 el contrari que en altres m\u00e8todes que volen retirar la mel del gra quan aqu\u00ed el que es vol \u00e9s preservar els matisos. <\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n