Text: Josep Sucarrats<\/p>\n
Foto: Daniel Arb\u00f3s<\/p>\n
<\/p>\n
La proclama de la bachata m\u00e9s famosa del dominic\u00e0 Juan Luis Guerra podria expressar les esperances dels seus compatriotes productors de caf\u00e8. Un grup catal\u00e0 lidera la recuperaci\u00f3 d\u2019aquest conreu al pa\u00eds caribeny. <\/em><\/p>\n <\/p>\n No \u00e9s la primera vegada que sentim aquesta frase, si b\u00e9 el producte de qu\u00e8 parla varia segons el lloc on es pronuncia. Per\u00f2 en una trobada de productors a Polo, una petita ciutat de la serra de Baorhuco, a 40 quil\u00f2metres en l\u00ednia recta (100, si seguim les carreteres sinuoses que la travessen) de la frontera entre la Rep\u00fablica Dominicana i Hait\u00ed, alg\u00fa va deixar anar amb tota convicci\u00f3: \u201c\u00c9s que aqu\u00ed fem el millor caf\u00e8 del m\u00f3n!\u201d I alg\u00fa altre \u2014aix\u00f2 tamb\u00e9 ho hem sentit en altres parts del m\u00f3n\u2014 va apuntar: \u201cPotser haur\u00edem de pensar que el millor del m\u00f3n ja no l\u2019\u00e9s, si avui se\u2019n conrea tan poc i costa tant de trobar en els circuits comercials\u2026\u201d <\/p>\n <\/p>\n Aquesta puntualitzaci\u00f3 la feia C\u00e8sar Ros, un catal\u00e0 que fa deu anys que va establir a la Rep\u00fablica Dominicana per seguir de prop l\u2019evoluci\u00f3 dels cafetars que la marca Caf\u00e9 Crem \u2014que havia fundat el seu avi, per\u00f2 que avui pertany al Grup de Distribuci\u00f3 Costa Brava\u2014 va adquirir en aquesta regi\u00f3 per produir-hi caf\u00e8s d\u2019especialitat propis que poguessin competir amb els mercats internacionals m\u00e9s prestigiosos. Aquests no s\u00f3n els \u00fanics estrangers que han invertit en el sector cafeter, si b\u00e9 l\u2019\u00e8xit produ\u00eft (i qualitatiu) de les seves plantacions els ha convertit en una refer\u00e8ncia per donar un cop de tim\u00f3 a uns conreus empobrits, que no s\u00f3n ni l\u2019ombra del que havien estat. <\/p>\n <\/p>\n DEL PASSAT AL FUTUR <\/strong><\/p>\n La serra de Baorhuco pertany a la prov\u00edncia de Barahona. Polo \u00e9s la ciutat m\u00e9s important d\u2019aquestes muntanyes. Havia estat una ciutat din\u00e0mica i activa, el caf\u00e8 era el seu motor. Durant d\u00e8cades, arreu del m\u00f3n, parlar de caf\u00e8 de Barahona era parlar de qualitat. Per\u00f2, dels 50.000 habitants que hi havia a Polo el 2001, (majorit\u00e0riament, vinculats al conreu i la transformaci\u00f3 del caf\u00e8) avui nom\u00e9s en queden 20.000, que conviuen amb un dels \u00edndexs de pobresa m\u00e9s elevats del pa\u00eds. \u201cQuan pensem en La transformaci\u00f3 del caf\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s llarg i labori\u00f3s, en qu\u00e8 el paper de les dones \u2014que, segurament, no \u00e9s el m\u00e9s vist\u00f3s\u2014 \u00e9s b\u00e0sic per assegurar la qualitat del producte. el Polo d\u2019abans, en el que van con\u00e8ixer gent com el meu pare, que vivien del caf\u00e8, i veiem el d\u2019ara, ens entristim\u201d, admet l\u2019alcaldessa del municipi, Danilsa Cuevas. <\/p>\n Les raons d\u2019aquesta crisi s\u00f3n m\u00faltiples, i, en ess\u00e8ncia, coincideixen amb les de la majoria d\u2019agricultors d\u2019arreu del m\u00f3n. Preus insostenibles, manca de pol\u00edtiques agr\u00e0ries, din\u00e0miques comercials err\u00f2nies\u2026 I, en el cas del caf\u00e8, cal sumar-hi la plaga de la roia, un fong que, des de fa un quart de segle, malmet els cafetars de tota l\u2019Am\u00e8rica central. L\u2019any 2010, va experimentar un rebrot especialment fort a la Rep\u00fablica Dominicana, tan devastador com ho va ser la filloxera per a les nostres vinyes al segle XIX. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot plegat s\u00f3n que, si trenta anys enrere nom\u00e9s la regi\u00f3 de Barahona exportava gaireb\u00e9 vuit milions de quilos de caf\u00e8 anuals, el 2018, el conjunt de tot el pa\u00eds amb prou feines ha arribat al mili\u00f3. <\/p>\n <\/p>\n I, malgrat tot, els paisatges de la serra de Baorhuco continuen sent tan selv\u00e0tics i, sobretot, f\u00e8rtils com sempre. \u201c\u00c9s un territori \u00fanic, de grans al\u00e7ades a tocar del mar, i aix\u00f2 \u00e9s interesant\u00edssim per al caf\u00e8\u201d, va valorar Ros abans d\u2019apostar per la compra d\u2019aquestes finques. Els cafetars de Caf\u00e9 Crem se situen entre els 800 i els mil metres d\u2019altura, a escassos quil\u00f2metres de l\u2019oce\u00e0. Els cafeters \u2014la planta del caf\u00e8\u2014 creixen dins de la selva. L\u2019\u00e8xit de la producci\u00f3 es deu a les bones pr\u00e0ctiques de conreu que ha implantat C\u00e8sar Ros \u2014des de la poda de la planta, fins al control de la vegetaci\u00f3 de l\u2019entorn\u2014, que tamb\u00e9 ha apostat per la recuperaci\u00f3 de varietats locals. De novembre a mar\u00e7, desenes de collidors \u2014la majoria, haitians\u2014 recol\u00b7lecten les anomenades cireres de caf\u00e8, que han de superar uns barems de m\u00ednima qualitat per ser acceptades abans de traslladar la collita a la f\u00e0brica que la companyia t\u00e9 a Polo. <\/p>\n <\/p>\n FER-SE UN LLOC AL M\u00d3N <\/strong><\/p>\n All\u00e0, les cireres es deixen en remull durant unes setze hores en unes basses. Despr\u00e9s es passen per la m\u00e0quina de despolpar i s\u2019assequen vint llargs dies damunt dels anomenats llits africans, protegits del sol, per\u00f2 exposats a l\u2019aire. Cada hora, s\u2019ha de moure el gra per evitar fermentacions indesitjades. El proc\u00e9s es rematar\u00e0 amb l\u2019assecatge solar, d\u2019un m\u00e0xim de dos dies. El sistema s\u2019allunya dels m\u00e9s tradicionals, m\u00e9s r\u00e0pids, per\u00f2 m\u00e9s agressius. Ros va descobrir que aix\u00ed es conserva la mel del caf\u00e8 \u2014t\u00e8cnicament se\u2019n diu muc\u00edlag\u2014, que s\u2019infiltra a poc a poc en el gra, fet que, quan s\u2019infusioni, donar\u00e0 una beguda dol\u00e7a. \u201cNo caldr\u00e0 afegir-hi sucre\u201d, diu. El sistema, patentat amb el nom de Mieludo, vol trobar un lloc entre els caf\u00e8s d\u2019especialitat. A partir d\u2019aqu\u00ed, correspon a una trentena de dones destriar pacientment, gra a gra, els bons dels dolents. I, al laboratori de la f\u00e0brica, Ros i el seu equip en torraran algunes mostres per infusionar-les i, segons el tast, assignar a quin nivell de qualitat pertany cada partida. <\/p>\n La part que queda (la venda, la promoci\u00f3), no \u00e9s pas m\u00e9s f\u00e0cil. Per\u00f2 projectes com aquest fan que Barahona somi\u00ef que els seus caf\u00e8s es ressituaran al m\u00f3n, potser amb una DO, i que el seu himne ofici\u00f3s ple d\u2019esperan\u00e7a, l\u2019Ojal\u00e1 que llueva caf\u00e9 de Juan Luis Guerra, es convertir\u00e0 en una realitat. Metaf\u00f2rica, \u00e9s clar, per\u00f2 el caf\u00e8 de qualitat pot ajudar a redibuxar el futur dominic\u00e0. <\/p>\n <\/p>\n